Una de les coses que més ens ha xocat del caràcter alemany és el seu individualisme: Esta gent va totalment a la seua sense mirar si els seus actes poden afectar a les persones del seu entorn. L'alemany/a mitjà es puja damunt d'una bicicleta i és com si haguera pujat a sobre del vehicle de Mad Max o un tràiler en el seu defecte. L'alemany mitjà porta una direcció i un objectiu determinats i no va a modificar la seua trajectòria a menys que siga total i absolutament imprescindible. I estic parlant totalment en serio: El que vinga darrere ja s'apanyarà.
Què passe? Pues que ací estem les analfabetes de la bicicleta que hem de pegar uns frenons brutals que ens fan baixar i tot de la mateixa perque ells se't creuen per davant i tu ja t'apanyaràs com bonament pugues. Eixa és la seua filosofia que practiquen inclús entre ells, no es que siguem nosaltres.
Esta vesprada mateix quan veniem cap a l'institut anava Mauri amb la seua bicicleta i dos xiquetes adolescents venien de cara. Per ixes coses que té la vida, les xiquetes anaven a aparcar al pàrquing de bicis que Mauri tenia al costat en eixe moment, doncs, ni cortas ni perezosas, no han dubtat ni un microsegon en creuar-se exactament davant de Benedito que ha tingut que pegar una frenó i parar la bici per a que estos xicotets monstres alemans aparcaren la seua bici.
L'altre dia estavem al corredor del super i una Señora que está buscando su marca de tomate en el medio del pasillo pues estava fent això, buscar un producte determinat. En això que girem el cantó del corredor i encarem semejante situación armades amb un carro de la compra. Doncs bé, li vam plantar el carro a la senyora amb la clara intenció que ens dixara passar per a continuar el nostre trajecte (cosa que podia adivinar veent que avançavem lentament cap a ella) i la senyora va tardar més de 5 o 6 segons per a apartar-se de la seua magna tarea i fer-se 30 cm per al costat que un poc més i el carro li arrape el bolso del trosset escàs que va deixar.
I per a concloure un cas que ens va sorprendre amuntó per a malament. Un dia estavem a l'estació, esperant a que un semàfor es ficara verd i per la carretera venia un senyor amb la bici que va intentar adelantar a un autobús i no se què va fer, pero el cas es que va caure ell i bici a la mitjana que separa els dos i dos carrils que passen per davant la estació. Clar al vore això, nosaltres vam fer "ai!!" i l'amago de anar a creuar el carrer per a ajudar-lo però uns segons abans s'havia ficat el semàfor en verd i no podiem passar. Bueno pues el tema està en que ni-dios-es-cristo es va arrimar a ajudar-lo però lo més sorprenent és que l'home es va alçar de terra, es va espolsar un poc i sense mirar al voltant ni fer ni mig gest positiu o negatiu a la cara es va muntar de nou a la bici i se'n va anar.
En resum, que si, que esta gent en general és amable i més educada que nosaltres, però tenen molt clar el que volen, com ho volen i no dubten en anar a la seua per a conseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada