Huevo frito a la vistaaaaa!!

Amb el pas del temps, ens hem donat conter de que ací hi han molts menjars preparats. Això comporta que en els supers no hi haja molta varietat de verdura fresca per exemple. A més, la poca que hi ha és molt cara.

Un dia, en una de les nostres (moltes) anades al super, per provar, vam comprar una llanda que contenia una espècie de guisat de carn:

"Mmmm, pareix que té bona pinta, en xoriset i tot, anem a comprar-la a vore! " vaig dir jo. I bé, aquest va ser el resultat:

Nos vos preocupeu que el nivell de roig del plat es així com el veeu, no se vos ha trencat res de l'ordinador. He de dir que el gust d'aquest guisat estava d'acord amb la vista, és a dir, bastant roïn, i immenjable, així que va anar tot a la basura i com a segona opció vam tirar mà de alguna cosa més aproximada a la dieta mediterrània:

Sabies que...

...a Alemanya no hi ha límit de velocitat en carretera?

Li ho vam preguntar a un xic de la nostra classe i ens va dir que si, que així és. Que a partir de 130km/h es comença a considerar que vas ràpid i a partir d'eixa velocitat, la policia pot parar-te i "renyir-te" per dir-lo aixina, però no et pot multar. El teorema que apliquen és: Mentre no causes cap accident, pots anar a la velocitat que vulgues per carretera. Sobra dir que això seria inaplicable a Ejpanya amb la quantitat de garrulos per quilòmetre quadrat que hi ha, cal ser prou més civilitzat ontheroad per a que una llibertat així no siga un perill públic per a tots.

Ah i per poblat poden anar, com a màxim, a 50km/h.

La paella del diumenge

Ja estavem algúns dies rondant la idea però el diumenge passat la vam portar a terme: Fer una paella.

Bé, he de dir que va ser una pseudo-paella perquè no teniem totes les facilitats del món. Vos conte:

• El paelló (que no paEllo ;D) va ser la paella de torrar la carn
• La carn que teniem eren dos cuixes i "entre-cuixes" de pollastre perquè en la tenda ja no quedava rés més.
• Com ja he dit abans, no hi ha conill
• Tampoc hi han bajocons (hasta el moment)
  
• L'arròs, res a veure en el nostre de Muntsià, la Fallera o qualsevol altre
• Ara bé, el safrà autèntic i de primera qualitat! ja que no hem trobat el colorant alimentari que gastem normalment nosaltres

Amb tot açò, ens va ixir una paella que estava bona, o igual era de les ganes que jo tenia de menjar-ne, però no....estava bona. El diumenge que ve repetirem!

Ací vos ensenye unes fotos del making off:

Sabies que...

...els alemans no mengen conill? Almenys de moment no hem trobat en cap super per a comprar-ne.

Sabies que...

...tenim un professor que dona classe amb sabatilles d'estar per casa i que la gent que treballa ací circula pels corredors sense sabates?

El que ens dona classe és el director de l'IFGI així que si ell ho fa, suposarem que és una cosa relativament normal per estes terres... Ens pareix un poc xocant però divertit a la vegada!

Sabies que...

...els alemanys quan finalitza una classe colpegen suaument la taula amb el puny tancat a mode d'aplaudiment?

Actualització: Mauri Benedito, seguint l'estil que en Madalena li va portar a dir-li a un xic gros que se pareixia a Hurley de Lost, s'ha girat a preguntar-li a Jaan, un estudiant del Màster de Geoinformàtica (diferent al nostre) que perquè fan això i ens ha dit que és com un aplaudiment que se fa al final de cada classe però només a nivell d'Universitat i que no està segur de que es faça en altres universitats alemanes, tot i que supose que molt probablement si.

Volteta del Diumenge

Abans de vindre a Alemanya teniem la sensació de que anava a ser un mar de plogudes, de nuvols i de mal temps, i la veritat és que en general el temps d'aquestos dies està sent bastant benevolent (esperem que continue així). Quasi totes les dies fa solet i això fa que la gent surta de casa i vaja als parcs a passejar. Nosaltres dos ja hem agafat la costum dels diumenges de matí anar a pegar una volteta amb la bicicleta pels voltants de la residència.

L'estil d'aquesta zona de la ciutat es molt agradable, es basa en carrers amb casetes unifamiliars amb jardins i arbresi algún que altre parc o "bosquet" pel mig. Com no hi ha molt de tràfic, se va molt bé amb la bicicleta i a més el carril bici de la majoria dels carrers fa que siga més fàcil circular per a nosaltres que som novells en aquest camp.

Aquesta es la ruta que hem fet avuí:

Realment comença on acaba, és a dir en la residència, però hem començat a mostrejar les dades al GPS des del punt que pose Start.

Algunes dades curioses que trau el GPS:

• Distància total: 9.55 Km
• Velocitat màxima: 18km/h
• Velocitat mitja: 10km/h
• Pendent màxima: 8.3%

Ací vos dixem algunes fotos que hem tret este matí en la nostra volteta:

Futbolín

Ja vos hem comentat que el IFGI està en un edifici d'oficines en el que nosaltres ocupem la tercera i la quinta planta. Ací hi ha molta gent jove treballant i a més tenim zones de relax com poden ser les sales d'accés lliure, els raconets amb cafeteres i microones per a almorsar o berenar i també podem trobar aquest futbolin per als descansos.



En aquest futbolín juguem als descansos de les classes o quan volem desconectar un rato (si és que no està ocupat, clar ;D ).

Secció Culinària

El menjar en Alemania és paregut al que tenim a la Plana. Encara que els alemans no cuinen de la mateixa forma, als supermercats hi han més o menys els mateixos aliments disponibles (menys conill).

En aquesta secció anem a ensenyar-vos el menjar que ens preparem tots els dies amb les "Cook Facilities" que proporciona la habitació de la residència i algún que altre "unpacking". No tenim forn ni microones i els caxarros de cuina són pocs, aleshores estem limitades a l'hora de cuinar, però encara així intentem menjar un poc de tot i el millor possible. Ademés, igual podeu trobar alguna idea per ací si algún dia no sabeu que fer-vos per a dinar o sopar.

Aquí va el dinar de hui: De primer pèsols per a Irene i per a mi cigrons. De segon un poc de pernil de la terreta que sempre va bé.

Ruta de l'ifgi fins Robert-Koch

La ciutat de Münster no té un Campus compacte com l'UJI. En lloc d'això diguem que la Universitat està repartida per tota la ciutat, així que els alumnes han d'anar canviant d'edifici en funció d'on tinguen la classe. Obviament, a nosaltres ens passa el mateix, així que en el mapa que podeu vore a continuació, teniu la ruta que cal fer per anar de l'ifgi (Institut für Geoinformatik) fins Robert-Koch Strasse, els dos edificis en els quals s'impartixen les classes del Màster.

Mostra un mapa més gran

Doncs això, que son 3'5 kilòmetres d'anar i els mateixos de tornar!