dimarts, 24 d’agost del 2010

Ja! el Hacendado alemà

La veritat és que els supers per ací no són massa grans ni tenen molta varietat de productes. Una ciutat com aquesta de gran no té res comparat a un Carrefour, i ja no parlem dels grans hipers com Alcampo.

Una de les primeres tasques que vam haver de fer només arribar ací, va ser enterar-mos de quin era el super al que aniriem a comprar. En un principi vam anar dos o tres vegades al Aldi i al Lidl, però no ens adradaven massa. Nosaltres voliem trobar el Mercadona d'alemania, així que preguntant a la gent, vam descobrir el Rewe i encara que no hi ha ni punt de comparació, és el més paregut als supers que tenim per ahí.

Una volta finalitzat el nostre primer objectiu, la següent tasca era determinar quin era el Hacendado del Rewe, i buscant buscant vam vore que hi havia una marca que es repetia bastant en diferents productes: Ja! (la exclamació va en el nom, que els alemanys són molt efusius per a tot XD). I a per ella que vam anar!

Vos ensenye ací la varietat de productes de Ja! que tenim per casa en una semana normal:

1. Oli de Ja!




2. Arròs de Ja!



3. Pavo de Ja!



4. Algo que encara no hem obert i que és una epècie de formatge fresc especial de Ja!



5. Gel de coco de Ja!


6. Xocolate de Ja!



7. Xolec de Xoco de Ja!



8. Xampis de Ja!


9. Llet de Ja!



Com heu vist tenim un arsenal de coses de Ja! Ens trobaran a faltar quan se'n anem! jajajaja

dijous, 19 d’agost del 2010

Cròniques de Germania: El pescaito

Ejpanya té uns 4.000 km de costa. Alemanya en té, així a ull, uns 500 km. Comparativament, és unes 8 vegades més coster el primer que el segon i això es veu reflexat a la dieta. No és que nosaltres ens unflem diàriament a menjar peix, precisament, però si que en mengem prou més que esta gent.

El peix, generalment, se'l mengen empanat o siga que no té res de plat lleuger i saludable, ja que està passat per pa ratllat i després ben fregit en oli de girasol. Els peixos principals que mengen son salmó, merlussa i hering, que Google tradueix com "arenque".

Així com tu passeges per qualsevol localitat mediterrània i vas trobant carnisseries i peixcateries pel carrer, ací del segon tipus no en trobes ni una o almenys en 5 mesos d'estada ací no n'hen vist cap. A mes, Mercadona et al. proveixen de peix fresc i variat que u va i compre, però ací no, l'únic que peix que es ven als supermercats (a part del congelat que és poc variat) és en algun tipus de conserva o ja preparat amb alguna salsa. I ací si que tenen varietat de veritat!

Ací vos presentem algunes fotos mostrant el que volem dir. Fer clic per a fer-les grans.

1 - No sabem què és, però estava a l'apartat del peix:


2 - No és petisuis, ni gelat de fresa. És una salsa per al peix. Però el peix està ja a dins... Està a la secció de refrigerats/frescos.



3 i 4 - Açò és "arenque" (arengada en valencià? No ho se) en conserva i com col o ceba o alguna cosa semblant al fons. Viscoso pero sabroso!




5 - Un altre peix que no sabem quin és però està preparat com l'anterior.



6 - Filet de peix com semi-desecat. Com moixama però més gran i no tan resec...



7 - Gambes preparades en una especie de liquid. Calfar i prou...



8 - Mini gambes d'eixes que es tiren a les tortugues però sense secar. XD



9 - Filets de algo al buid. En oli de Pflanze que supose que serà oli vegetal o algo aixina. Damunt tenen els cocos d'anunciar-ho en lo roinot que és. Per cert, ja! és un dels Hacendados d'ací.



10 - Lo mateix que dalt però d'una altra marca.



11 - I ja que estem, esta és més o menys la compra que fan els alemans cada vegada que van al super, perquè ells en general no fan una compra setmanal, van varies vegades per setmana amb la bici/bus i compren esta quantitat poc més o menys. Quines formes de perdre el temps, però igual per a ells és com una forma de fer relacions socials! XD




Com podeu vore, no fan massa ganes de menjar peixet. El principal problema que tenim és que vore estes coses aixina ens fa asco i en segon lloc, no tenim ni punyetera idea (i probablement amb la nostra "cuina" tampoc tenim ferramentes) de com cuinar este tipus d'aliments precuinats/preparats...

En fi, que per a quan una bona fartà de sepieta, calamars, gambes, boquerons, etc? mmmmm, que bon menjar tenim a casa, xiquets. :)

dimecres, 11 d’agost del 2010

Pilar Rubio y Sara Carbonero informan

Aquesta setmana passada vam tindre unes dies de vacances entre un curs d'estiu i l'altre. Total que per a quatre dies que teniem se'n vam anar a pegar una volteta per ahí. En concret vam visitar Bremen, Hamburg i Lübeck.

El viatge estava previst per a dos dies (una nit) i ja que no necessitavem massa roba ni trastos varios, vam tindre la meravellosa idea d'anar-se'n a l'estil motxilero per ahí; això si, per a dormir un hotel ben bonic i aseat en Hamburg. Osigue que vam ser motxilleres però del palo..encara que vam acabar super cansades! i sort que van ser dos dies, dels quals mig vam dixar els trastos a l' hotel! jajaja, no estem fetes per a la vida hippie, que farem...

Una de les coses més curioses del viatge va ser quan vam anar a visitar la platja a Lübeck. Jeje, a vore, tècnicament és una platja però vamos, no hi havia quasi ningú i l'aigua estava congelada! ademés de tant en tant ens pasaven per darrere els ferrys que anaven a la península escandinava.

Ací vos dixem dos interessants videos de les nostres primeres impressions.

Pilar Rubio Informa:



Sara Carbonero Informa:



Quina soltura davant la camara, quina guapor, quin tipo! Vamos, d'ací a Telecinco!

dilluns, 9 d’agost del 2010

Furtapaten

Si algo hem aprés de Marifer de Triana és que quan se veu mobiliari urbà abandonat al carrer, és que hi ha que furtar-lo i portar-lo al casal, siguen conos, pivots verds o valles de l'obra. Pues bien, caminant per Hamburg, Benedito i jo vam vore esta senyal tirada on the street i ens vam llançar a per ella. Després vam recapacitar que els de Air Berlin no ens dixarien pujar-la a l'avió i vam haver d'abandonar-la allà on estava, però la intenció és lo que conte.

Ací teniu una mostra de la prova de la sustracsión:


I mos haguera vingut molt bé per a senyalar quin dels dos vàters del casal és el bueno! jaja!

dijous, 5 d’agost del 2010

Cròniques de Germania: El pà

Ja m'ho heu sentit dir alguna vegada: Els alemanys s'alimenten bàsicament de creïlles, carn de porc, llet i derivats, col i pa. Abans de vindre ma mare me va dir algo aixina com "ui, els alemanys fan un pà molt bo i de moltes varietats...en llavoretes i tal". I tenia raó, però no esperava que tanta.

La unitat bàsica de mesura de pà és el brötchen que és el que li diriem un panellet normal i corrent. Tots els dies a hora de dinar i de sopar ens en mengem un amb la qual cosa son, entre les dos, 4 per dia, al voltant de 25 per setmana (quan hi ha pasta no en mengem), 100 al mes i vora 400 panellets en tota la estada (perque hem estat 21 dies a casa)...a uns 30 grams cadascun son 12kg de pa consumits entre les dos. O siga que per esta part ens estem germanitzant totalment. :D

Brötchen pervertit amb llavors d'amapola

Aleshores, el brötchen estàndard es pot pervertir de diverses formes: amb formatge o amb llavors. Llavors de què? de sèsam, amapola, pipes de girasol, pipes de carabassa, muesli, fruits secs...habitualment ho tiren per damunt fent una capa de llavors prou compacta que costa de mastegar i tot i com és dens s'ho mengen entre hores perquè si el pà va adobat és prou pesat de menjar al costat de un dinar/sopar normal.

Brötchen amb sèsam i pipes de girasol

A part dels brötchen també tenen pans grans i redons d'eixos de mig quilo o un quilo amb els mateixos ingredients. Els demanen a les "backerei" o panaderies per unitats i allí mateix els fiquen en una maquineta i te tallen les rodanxes. Nosaltres vam comprar un pà així un dia de mig kilo, va ser curiòs! També hi ha pans que tenen forma quadrada i que fan més pinta de pà de desdejuni o per a fer sandwich, fa gràcia perquè d'aquesta forma si et vols fer tu un sandwich de pavo pues no res, vas i te talles dos llesques i després fiques la mescla. Bueno i després també els clàssics: baguette i baguette amb oli d'oliva i pa torrat de cinquanta formes distintes.


Bocata amb llavors de sèsam i amapola

I també tenen un tamany intermig de pà que seria el nostre bocadillo i ixe el solen gastar sempre per a dinar, perquè com estos tios no s'asseuen a dinar com nosaltres, es mengen un bocata/similar en 30 minuts i tornen a la feina.

Ui que gran!
Aixina que entre pitos i flautes poden tindre més de 20 tipus diferents de pà, con lo que yo estoy en mi salsa perquè sabeu que soc addicta! :D

dimecres, 4 d’agost del 2010

Kunta i Jack

Vos presentem a Kunta i a Jack. Són els dos clicks/clips de Playmobil que ens vam comprar com a record quan vam anar a Dortmund el mes passat.




El tema és que per a creuar un carrer hi havia un túnel de vidre al quart pis d'uns grans magatzems, així que ens vam disposar a passar pel túnel i quina casualitat, que el quart pis era la part dels xiquets i tenien una enorme secció de joguets de Playmobil. Evidentment, allà que vam anar, directes a vore com havien evolucionat des de que erem xicotetes i en això estavem, quan vam vore una estanteria de clicks/clips "Special Edition" cridant-nos i clar...què haviem de fer? Pues el que vam fer, acabar en un ninotet per a cadascuna.

Jo crec que està clar quin és el meu i quin és el de Irene, no? ;)

dilluns, 2 d’agost del 2010

Sabies que...

...a Alemanya no es poden vore tots els videos de Youtube?

Aquells que contenen coses de WGM i Sony Music Entertainment estan capades. Això significa que trobar un video original de la Lady Gaga ací és impossible: o no es presenten ixos resultats de la cerca o ix el seguent missatge:



I no, no tenim ni idea de perquè ni on miraran els alemanys este tipus de videos. Misteri i encanteri!

dissabte, 31 de juliol del 2010

La gesta de les bicicletes

A l'endemà de tornar, teniem classe a les 10 del matí i a les 9'30 ens vam adonar que teniem les rodes de les bicicletes desunflades. Total que de vesprada vam anar al super a comprar menjar i de pas, també vam comprar un unflador aka ferramenta de precisió de dos euros i com no tenim vergonya ni la coneixem, hem anat tres dies en les rodes desunflades fins que ahir de vesprada ens vam dignar a baixar a unflar-les.

Ací tenim la ferramenta de precisió que vam comprar per 2 eurazos al super:



I allà que vam anar: dues enginyeres armat amb un unflador del palo a enfrontar-se amb quatre rodes. Com feia com 12 anys que no unflàvem una roda no teniem massa clar el tema tot i que és simple, aixina que se vam ficar a unflar la roda de darrere de la bici de Mauri, estacant l'unflador a tope...i la roda que no s'unflava. Vale, provem les altres 3 i després de mitja hora donant-li a la ferramenta de precisió, acabem d'unflar.

I diem, vale, ara again la roda de Benedito. I veem que la peça de metall on acoples l'unflador té un cilindret atornillat que no sabem per a que funciona, total que el llevem per si moleste la entrada d'aire. Bien. Comencem a pegar-li a lunflador, i unfla, i unfla, i unfla, i unfla...i la roda...INMUTABLE! Total que servidora, farteta del tot, estira l'unflador per a finiquitar la tasca i de repent s'arranca un pivot metal·lic i la roda fa PSSSSSFFF...es fa el silenci i la roda toca terra i ens quedem mocades. Catarsis! Hem punxat la roda d'alguna manera! I ara què fem?? Total que tornem a unflar i allò que no s'unfle...vale, pues ens hem carregat el pneumàtic de dins al arrancar el seu pivotet.



I no res, vam decidir carregar la bicicla al bus, portar-la a la tenda de bicis de l'estació i un xic que parlava anglés ens veu el pivot arrancat i la cara de llàstima i fa, aaah! i sense inmutar-se, torna a colocar el pivot dins del pivot extern de la roda, agarra el compressor d'aire i dos segons més tard, la roda estava unflada i estupenda i això que en deu minuts de unflada manual ni es va notar! La de aire que tire això! A tot açò, Mauri i jo fem cares de mocaes again i li diem..."so, it's not broken?" i el xic "no, just needed air". Pues ale, zenkiu very much i mon anem la mar de pagaes. Deguerem quedar com a les més burres del poble, això si!

Ací teniu foto i video de tamaña hazaña:



L'estilàs de Irene:


dijous, 29 de juliol del 2010

El Viatge

Ja portem uns dies ací des de que vam tornar de les nostres mini-vacances, i en aquest post volem ensenyar-vos el llarg trajecte que tenim des de la nostra casa fins a la residència en Münster. La veritat és que, encara que no heu parega, ens costa menys anar en avió fins Alemanya, que arribar de l'aeroport a Münster.

L'aeroport al que anem està en Düsseldorf/Weeze. I aquest més o meys el trajecte que hem de fer sobre el mapa:



La distància és d'uns 300Km i en una situació normal ens costaria 3 hores recorrer-la fent 2 transbordaments de tren. Aquesta vegada, per alguna raó desconeguda per a nosaltres hi havia algun problema a les vies i per tant, vam haver de fer 4 transbordaments amb un bus pel mig.

Aquesta és la seqüència Onda-Weeze-Geldern-Kempen-Krefeld-Essen-Münster-Residència:



Aeroport de València:



Les Columbretes!! ;D



Durant el vol ja se veen els núvols que ens acompanyen estos dies...


Efectivament, quan vam arribar estava plovent




Primera estació, Weeze:



I esta es la cara que se li va posar a Irn quan va vore la duració del viatge. jajaja:


Ara toca el bus en Geldern:



Kempen:


Estació de Essen:


Münster!!!!


I ara, 20 minuts més de espera per a pujar al bus que ens porta a la residència per fi!

Total, que vam arribar a l'aeroport de Weeze a les 20.30h i les tres hores de trajecte en tren fins a Münster es van convertir en cinc! OMG! a partir d'ara, començaré a valorar sustancialment el fet de que un aeroport estiga relativament prop de la destinació final a la qual vols viatjar.

dilluns, 12 de juliol del 2010

El haber de Mauri

Com no tenim molt de temps per a escriure, ací vos dixem un video del 19 d'Abril en el qual es mostra El haber de Mauri, és a dir, totes les seues possessions. Atenció al diàleg que no te desperdici!


dijous, 8 de juliol del 2010

Sabies que...

...un pipo tamany normal ens costa entre 70 i 75 cèntims? I a més, coloquen unes boles (per dir-los d'alguna manera) de gelat al damunt super grans. Hi haurà que fer-li una escolteta a Sybaryt.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Mezzo Mix Unboxing

Ací vos dixem el unboxing de la Mezzo Mix. Un refresc que pareix ser un dels més populars entre els jovenalls.



El vam vore un dia al Rewe, el nostre super de capçalera i el vam comprar a vore que tal.

Ací vos dixem les primeres impressions de Irene al tastar-lo per primera vegada:




PD: Al final no l'hem tirat a la basura i se l'hem acabat tot. :P

dijous, 1 de juliol del 2010

El cuarto de les llavadores.

Com és habitual a les residències d'estudiants ( i també a la majoria de les comunitats de pisos) les llavadores estan totes juntes en un cuarto on són compartides per tots els veïns. En el nostre cas també és així i tenim una habitació amb 4 flamants llavadores i 2 secadores de les que no salvariem ni una. Només funcionen amb monedes de 50 centims i per tant, ixes monedes són sagrades no les gastem per a res més, i encara aixina no en tenim mai i hem d'estar comprant coses que valen 50 centims per a que mos tornen. jejeje. Aquest és el nostre cuarto de llavadores equipat amb les últimes tecnologies:



L'altre dia per exemple vaig anar a posar una llavadora i després de posar el detergent i el suavitzant! (si, som molt aseaes) no funcionava....total que tota altruista jo, men vaig pujar a la habitació i vaig escriure en un paper un "BROKEN!" gegant per a pegar-lo en tan meravellosa màquina.

Ja han passat dos o tres setmanes d'això, i casualitats de la vida, quan he anat hui a llavar la roba, ixa llavadora estava lliure. Res, agarre jo "corason de buen alma" (que diu ma mare) i comence a posar tooota la roba dins del tambor amb molta cura de que no se'm caiga res a terra pq ja heu vist lo aseat que esta el cuarto...i quina ha sigut la meua sorpresa que al acabar de carregar-la vaig a posar el sabó i me veig que estava tot ple de polvos de altra gent, que havien tingut també la mateixa sort que jo... OH DIOS MIO la llavadora continua trencada, una altra vegada a canviar la roba de puesto! grrr mala llet en aumento.

Segon intento, la llavadora del costat, més vella però lliure. Problema, el tambor és més menut. No pase res! se embotinfle la roba dins i arreando! Total que quan he anat a tirar els 50 centims, oh! la maquineta no funciona! GRRRRRRR se m'ha tragat una moneda tan preciada de 50 centims! mala llet a tope. Resulta que estava atascada, així que he tret el meu Max Power i m'he posat a pegar-li porraes i a donar-li al boto de devolució hasta que, sorpresa! els déus m'han escoltat i s'han posat de la meua part, i han començat a ixir monedes de 50 centims! :D

La mala llet se me'n ha anat, al final he conseguit posar la llavadora i he sigut recompensada amb 5 monedetes per a 5 llavadores més!