dimecres, 30 de juny del 2010

Sabies que...

...almenys en esta ciutat, hi ha un alt volum de cotxes descapotables a pesar de que no tenen massa hores de sol a l'any?

Resulta curiós que per la zona on vivim nosaltres, hi hagen tan pocs tenint en compte que habitualment ens fa un temps estupendo. Inclús veem un cotxe així i pensem que ixa persona que el porta té molt de afany de notorietat o protagonisme, quan lo cert és que així s'ha d'anar molt més agust en l'estiu tan llarg que tenim. Ací, gent de totes les edats està al volant d'un cotxe descapotable, i això que el podran portar aixina durant 3-4 mesos a l'any com a molt.

Sabies que...

...estos alemanys tenen molta costum de anar descalços pel carrer?

A voltes anem per ahi i veem xiquets jugant al carrer descalços, xiquets de carro que ja comencen a caminar i els seus pares el coloquen a terra sense sabates, xiques o xics joves que els molesten o donen calor les sabates i les duen a la mà mentre caminen amb els amics pel carrer...

I clar, després una  negror als peus que done gust. No se, vale que el terra està més net que en moltes ciutats espanyoles però tampoc creem que la cosa siga com per a anar sense sabates per la vida, especialment en la de cervesa que beuen estos tios i que sempre trobes algun cascot de vidre en algun racó. 

dilluns, 28 de juny del 2010

Lipotimia

Abans de vindre ací ens van dir que teniem sort ja que anavem a passar un estiu fresquet fora de calors i agobios. Bé, res més lluny de la realitat. El fet és que, almenys estos dies està fent prou calor. Quan anem a passetjar al llac veiem a la gent prenent el sol amb banyador i tot, vamos que els falta la sombrilla.

Particularment en aquestes habitacions fa encara més calor perque són menudes i no corre l'aire gens ni mica. I per a mostra un botó, vos dixe ací un exemple de la lipotímia que li va agarrar al meu pc de la calor que feia el diumenge passat, i de la solució de baixa tecnologia que vam utilitzar.




Ho sé, som informàtiques i deuriem de fer les coses més "científicament", però si alguna cosa hem aprés en la carrera és que el mètode tradicional funciona 9 de cada 10 vegades.

dissabte, 26 de juny del 2010

Croniques desde Germania: La beguda

Que vaja per davant: Els alemanys es beuen fins l'aigua dels floreros. I no parlem només d'alcohol, que també. Per algun motiu que desconeixem, estos germans li tenen una afició als líquids en general que és al·lucinant i a més, amb un tamany mínim de mig litre.

Així, l'equip bàsic d'un alemany a part de la roba, clar, és un bolso o motxilla i una botella, got o termo (si, termo) d'alguna beguda indeterminada i que MAI és aigua mineral. I si és aigua mineral és, amb un 90% de probabilitat, amb gas. En este país, tota aigua pareix que haja de tindre gas, així, vas al super i hi ha packs de 6 o 8 d'aigua embotellada amb gas!! DIOSMIO! I més perversament encara, aigua amb gas i algun sabor com llima o poma!! ReDIOSMIO! La questíó es embrutar o atacar la paret de l'estomac amb alguna cosa. Per exemple, una profe nostra sempre ve a classe amb una botella de suc de taronja de litre que supose que anirà bevent al cap del dia i una altra porta tots els matins un termo, supose que amb café o café amb llet i va bevent. I el dia que no li done temps a fer-se café sen va a la cafeteria del costat a que lin preparen un ben gran, com més de 250ml. 

També cal destacar que, per exemple, la nostra classe no té taules (hem d'escriure amb el portàtil/bloc a sobre) però en canvi tenim una especie de cuineta amb micro, rentaplats, un armari amb milers de tasses, termos i 2 o 3 cafeteres. Que no falte!. Així el primer que arriba, fa com a un litre de café, el coloca al termo, agafa una tassa i es servix, li fica llet o crema i sen torna al seu despatx o a la pròpia classe teòrica. I no res, conforme la gent va arribant, es va ficant en tasses el café fins que s'acaba i ve algú altre i en torna a fer. Maw i jo no ens hem atrevit a fer-se cap café així perque a) no som molt aficionades al café, b) ens fa un poc de asco, pero vamos la gent es fa uns perols monumentals.

I bé, en relació a l'alcohol...només dir que si vols una canya de cervesa estándar, has de dir que la vols menuda perquè sino el tamany estàndar es mig litre. Les botelles i llandes de cervesa son totes també d'aquest tamany (amo, pren nota XD) inclús hem vist botelles de Desperados de mig litre i UN litre en supermercats normals i corrents. Incroyable. Per a esta gent, qualsevol moment es bo per a beure's una cervesa i quan dic qualsevol, es qualsevol: Per exemple, que vas en la teua amiga de compres pel centre? Pues una cerveseta de vidre en la ma i aixina se prove una roba en més gust. Que vas en el tren cap al festival del poble del costat que està a 1 hora de camí? Pues dos cerveses per cap a dintre de la motxilla i en el trac-trac del tren entren super be. No crec que a Renfe te dixaren beure alcohol, figureu-vos...També hem vist gent que s'amorra a la cervesa a les 9 i les 10 del matí, xavals normals i corrents que estan de xarreta en tauletes i estrenen el dia així. I no ha sigut només un dia aillat, ho hem vist almenys 3 o 4 vegades. Raro. I tenen supermercats on només es ven beguda: caixons i caixons de cervesa apilats que es compren així, no per unitats de cervesa que vulgues/necessites.

I per a finalitzar, dir que els té igual si la beguda (tant refrescos com alcohol) se la beuen calenta, lo qual demostra que son uns bàrbars sense civilitzar! XD

dimecres, 16 de juny del 2010

Una volteta

Pues res, el que fa l'avorriment:


Sabies que...

... el concepte de "Eau de Cologne", Aigua de Colonia o colonia simplement, deu aquest nom a que aquesta fragancia es va crear a la pròpia ciutat de Colònia, en alemany Köln?

La Original Eau de Cologne fabricada por la firma Johann Maria Farina gegenüber dem Jülichs-Platz fue creada por el italiano Giovanni Maria Farina (1685–1766) a principios del siglo XVIII. Este aroma era bastante innovador para la época, pues se trataba de una fragancia muy fresca en contraposición a la de los cargados perfumes (sobre todo franceses) que se usaban en aquel entonces. Gracias al Eau de Cologne la ciudad de Colonia fue reconocida en Europa entre los siglos XVIII–XIX como «Ciudad de Fragancias».

Segur que tots hem vist a casa o a casa les nostres ueles un potet tal que així. Doncs esta marca produix la (en teoria) autèntica Aigua de Colònia.

Més info? A Googlejar i a mirar la Wikipedia!

dilluns, 14 de juny del 2010

Cròniques desde Germania: La gent major

Des de que estem ací no hem vist cap persona major que faça la pinta de les nostres benvolgudes ueles. Per a començar tant ells com elles vesteixen roba relativament moderna, de colors clars (nada de marrón, gris y negro com veiem per casa), estampats o amb mostreta que els fan paréixer més joves, ulleres fines o sense montura i molta sabata/illa plana i a la última. 

Elles porten el pel curtet i llis, a ras d'orella (sense paréixer Doraemon amb eixe cardat de peluqueria)  mentre que ells no porten mai o quasi mai eixa ratlla al costat estil Anasagasti que personalment tanta mania em dona. A més, les senyores majors acostumen a dur pendientes d'estos que pengen o collars i pulseres en colorins, vamos que estan la mar d'aseaes!

Una cosa per a nosaltres poc habitual és que una dona de més de 60 anys porte pantalons, ja siguen vaquers, de tela o whatever. Doncs bé, ací totes les senyores en porten. Supose que ací son més pràctiques i que fa prou més temps que van superar el concepte o barrera mental de que aquesta peça de roba és per a home. Mole.

Una altra cosa que és curiosa és que moltes vegades anant o tornar de comprar (no fem altre) passem per 4 o 5 cafeteries amb tauletes a l'aire lliure i veem a grups de senyors i senyores majors que han quedat entre amics per a ferse un gelat, una copeta de vi o un dels inefables perols de café amb llet que tant els molen a estos alemanys aixina, entre amics, com quan nosaltres anem al Xaplin. 

Però lo més xocant és lo lleugeres que estan les persones majors. Aquest relleu tan plà fa que qualsevol persona des de que té 2 anys vaja a sobre d'una bicicleta o camine pels múltiples boscos que hi ha per ací. Aquesta xicoteta quantitat d'exercici diària durant tota la vida supose que fa que les persones de més de 70 anys estiguen molt sanes i caminen rectes i ràpid sense ajuda de cap bastó, cosa que és envejable, ja que nosaltres a partir dels 40-50 crec que comencem a oxidar-se o a estar romes que diuen a Ribercity i quan arribem als 70 ja ni te digo.

Aaah! i és molt adorable i molt mono vore als matrimonis de gent major que passeja pel parc agafats de la mà i menjant un polo! Es tan gracios vore'ls aixina i no del brasillo de camí a missa! XD

dimecres, 9 de juny del 2010

Münster

El dijous de la setmana passada ens van dir que no teniem classe perquè resulta que ací era dia festiu la qual cosa ens va alegrar molt. Quan ens vam alçar pel matí vam vore que feia un dia sorprenentment assolellat per tant, era la millor ocasió per a fer una cosa que no haviem fet encara: Anar de turisteo per Münster, la ciutat on vivim. Així que vam agarrar els "bàrtuls" i sen vam baixar a esperar a una de les parades que té la residència.





La parada on baixem es diu Ludgeriplatz, que tal i com indica el seu nom, és la plaça de Ludgeri ;). En realitat és una rotonda prou gran que hi ha prop del centre i junt amb l'estació de trens, és on paren la majoria dels busos. Ací la teniu:



Ja he comentat abans que el dia era festiu, però tant? No hi ha ningú als carrers fixeu-vos! I vos podem assegurar que açò en aquesta ciutat és un fet bastant insòlit



Ací vos ensenyem unes fotos dels carrers principals de Münster:









Barets i pubs, atenció a la Happy Hour!









Mireu que placeta més mona:





Oh!, que ací també tenen la Panderola!



I per fí, l'edifici principal de la Universitat:






Pues ací acaba el nostre recorregut per la ciutat, esperem que vos haja agradat!

dimecres, 2 de juny del 2010

Dolços

Triangle de xocolate:



Segons Irn açò és com un Phoskito a lo bèstia.

dimarts, 1 de juny del 2010

Cròniques desde Germania: Els gossos


En el temps que duem ací podem afirmar una cosa de forma rotunda: La quantitat de gossos xarnegos per estes terres és pràcticament inexistent! Així com l'estàndar de gos per allà baix és el tipic gos menudet xarnego amb o sense pèl per a tindre a casa, el fet de que totes aquestes persones tinga cases amb jardí fa que tinguen gossos més grans i quasi tots de marca. Aixi, no és gens difícil anar pel carrer i creuar-se amb gossos almenys tamany Cocker i com a molt tamany dogo Alemany d'ixos que quasi quasi ens arriba al pit i si es fica de peu segur que és més alt. També n'hem vist com el d'Scotex però en negre, Collies, Setters, d'ixos arrugats...en fi, no soc una experta en gossos i no conec massa noms però de tamany mitjà o gran crec que els hem vist quasi tots.

Una de les coses increibles és que no hem vist ni un gos que estiga brut, al contrari, pel fet que siga els animalets estan sempre nets i amb el pèl molt brillant que donen ganes de robar-los, una altra cosa és que en general estan en gran part ensinistrats i l'am@ els fa un simple gest i el gosset s'està quet esperant la següent ordre: Un dia anant passejant pel parc vam vore un home que duia un gos trotant darrere i de repent es gira i li fa un gest al gos per a que pare. El gos es para i s'asseu i comença a vore com el seu amo continua corrents i s'allunya. Nosaltres veiem l'escena i veem com el pobre gos comença a fer una supercaradellàstima en plan "Oiii pooobre!" i allà als 100 m, l'amo el crida i começa a córrer cap a ell.

Pero la cosa més sorprenent de tot és que els alemanys porten el seu gos pertot arreu. I quan dic pertot arreu és pertot arreu: al banc, a Zara, al supermercat, en la bici...a qualsevol lloc! Inclús a l'entrar als bancs hi ha un xicotet recipient en aigua a l'entrada per que els animalets beguen a l'entrar! He de dir que a mi personalment no em fa massa gràcia estar en una tenda de roba i que el gos estiga dins ja que per molt net que el tinguen es un animal i tampoc m'agrada que toquen la roba o també pense que a dins d'un supermercat el gos sobra...nose, val que els aliments en general estan empaquetats pero nose, no me pegue. El que si que és gracios es vore com coloquen els gossos menuts en les cistelles de la bicicleta i els gossos grans els fiquen a dins d'una espècie de remolc (que és quasi igual que el que gasten per a transportar els xiquets i que quan tinguem fotos vos ensenyarem) que s'enganxa a la bici per a transportar-los entre dos llocs.


Gosset menut esperant a que la seua ama isca del provador d'una tenda. El mànec de la corda està dins però esta en terra. El gos sap que s'ha d'esperar i això és el que fa...



En fi, que es veu que se'ls estimen molt!