dissabte, 31 de juliol del 2010

La gesta de les bicicletes

A l'endemà de tornar, teniem classe a les 10 del matí i a les 9'30 ens vam adonar que teniem les rodes de les bicicletes desunflades. Total que de vesprada vam anar al super a comprar menjar i de pas, també vam comprar un unflador aka ferramenta de precisió de dos euros i com no tenim vergonya ni la coneixem, hem anat tres dies en les rodes desunflades fins que ahir de vesprada ens vam dignar a baixar a unflar-les.

Ací tenim la ferramenta de precisió que vam comprar per 2 eurazos al super:



I allà que vam anar: dues enginyeres armat amb un unflador del palo a enfrontar-se amb quatre rodes. Com feia com 12 anys que no unflàvem una roda no teniem massa clar el tema tot i que és simple, aixina que se vam ficar a unflar la roda de darrere de la bici de Mauri, estacant l'unflador a tope...i la roda que no s'unflava. Vale, provem les altres 3 i després de mitja hora donant-li a la ferramenta de precisió, acabem d'unflar.

I diem, vale, ara again la roda de Benedito. I veem que la peça de metall on acoples l'unflador té un cilindret atornillat que no sabem per a que funciona, total que el llevem per si moleste la entrada d'aire. Bien. Comencem a pegar-li a lunflador, i unfla, i unfla, i unfla, i unfla...i la roda...INMUTABLE! Total que servidora, farteta del tot, estira l'unflador per a finiquitar la tasca i de repent s'arranca un pivot metal·lic i la roda fa PSSSSSFFF...es fa el silenci i la roda toca terra i ens quedem mocades. Catarsis! Hem punxat la roda d'alguna manera! I ara què fem?? Total que tornem a unflar i allò que no s'unfle...vale, pues ens hem carregat el pneumàtic de dins al arrancar el seu pivotet.



I no res, vam decidir carregar la bicicla al bus, portar-la a la tenda de bicis de l'estació i un xic que parlava anglés ens veu el pivot arrancat i la cara de llàstima i fa, aaah! i sense inmutar-se, torna a colocar el pivot dins del pivot extern de la roda, agarra el compressor d'aire i dos segons més tard, la roda estava unflada i estupenda i això que en deu minuts de unflada manual ni es va notar! La de aire que tire això! A tot açò, Mauri i jo fem cares de mocaes again i li diem..."so, it's not broken?" i el xic "no, just needed air". Pues ale, zenkiu very much i mon anem la mar de pagaes. Deguerem quedar com a les més burres del poble, això si!

Ací teniu foto i video de tamaña hazaña:



L'estilàs de Irene:


1 comentari:

  1. Si es que en totes les enginyeries deurien posar-nos una troncal de "Com unflar una roda de bicicleta i no morir en l'intent"!!!!

    Sóc capaç de canviar una roda de cotxe (per necessitat, que no sé quantes he punxat ja...) i no sé si m'aclariria a unflar les de la bici!!!

    ResponElimina