dilluns, 14 de juny del 2010

Cròniques desde Germania: La gent major

Des de que estem ací no hem vist cap persona major que faça la pinta de les nostres benvolgudes ueles. Per a començar tant ells com elles vesteixen roba relativament moderna, de colors clars (nada de marrón, gris y negro com veiem per casa), estampats o amb mostreta que els fan paréixer més joves, ulleres fines o sense montura i molta sabata/illa plana i a la última. 

Elles porten el pel curtet i llis, a ras d'orella (sense paréixer Doraemon amb eixe cardat de peluqueria)  mentre que ells no porten mai o quasi mai eixa ratlla al costat estil Anasagasti que personalment tanta mania em dona. A més, les senyores majors acostumen a dur pendientes d'estos que pengen o collars i pulseres en colorins, vamos que estan la mar d'aseaes!

Una cosa per a nosaltres poc habitual és que una dona de més de 60 anys porte pantalons, ja siguen vaquers, de tela o whatever. Doncs bé, ací totes les senyores en porten. Supose que ací son més pràctiques i que fa prou més temps que van superar el concepte o barrera mental de que aquesta peça de roba és per a home. Mole.

Una altra cosa que és curiosa és que moltes vegades anant o tornar de comprar (no fem altre) passem per 4 o 5 cafeteries amb tauletes a l'aire lliure i veem a grups de senyors i senyores majors que han quedat entre amics per a ferse un gelat, una copeta de vi o un dels inefables perols de café amb llet que tant els molen a estos alemanys aixina, entre amics, com quan nosaltres anem al Xaplin. 

Però lo més xocant és lo lleugeres que estan les persones majors. Aquest relleu tan plà fa que qualsevol persona des de que té 2 anys vaja a sobre d'una bicicleta o camine pels múltiples boscos que hi ha per ací. Aquesta xicoteta quantitat d'exercici diària durant tota la vida supose que fa que les persones de més de 70 anys estiguen molt sanes i caminen rectes i ràpid sense ajuda de cap bastó, cosa que és envejable, ja que nosaltres a partir dels 40-50 crec que comencem a oxidar-se o a estar romes que diuen a Ribercity i quan arribem als 70 ja ni te digo.

Aaah! i és molt adorable i molt mono vore als matrimonis de gent major que passeja pel parc agafats de la mà i menjant un polo! Es tan gracios vore'ls aixina i no del brasillo de camí a missa! XD

2 comentaris:

  1. oyyyyyy quina romanticor que t'ha eixit a l'últim paragraf... jejeje

    ResponElimina
  2. Xicaaaa, és que es veritat! Els veus tan moderns ells i tan parella de 30 anys pero en 40 anys + que pa nosaltres es raríssim!

    ResponElimina