dimarts, 1 de juny del 2010

Cròniques desde Germania: Els gossos


En el temps que duem ací podem afirmar una cosa de forma rotunda: La quantitat de gossos xarnegos per estes terres és pràcticament inexistent! Així com l'estàndar de gos per allà baix és el tipic gos menudet xarnego amb o sense pèl per a tindre a casa, el fet de que totes aquestes persones tinga cases amb jardí fa que tinguen gossos més grans i quasi tots de marca. Aixi, no és gens difícil anar pel carrer i creuar-se amb gossos almenys tamany Cocker i com a molt tamany dogo Alemany d'ixos que quasi quasi ens arriba al pit i si es fica de peu segur que és més alt. També n'hem vist com el d'Scotex però en negre, Collies, Setters, d'ixos arrugats...en fi, no soc una experta en gossos i no conec massa noms però de tamany mitjà o gran crec que els hem vist quasi tots.

Una de les coses increibles és que no hem vist ni un gos que estiga brut, al contrari, pel fet que siga els animalets estan sempre nets i amb el pèl molt brillant que donen ganes de robar-los, una altra cosa és que en general estan en gran part ensinistrats i l'am@ els fa un simple gest i el gosset s'està quet esperant la següent ordre: Un dia anant passejant pel parc vam vore un home que duia un gos trotant darrere i de repent es gira i li fa un gest al gos per a que pare. El gos es para i s'asseu i comença a vore com el seu amo continua corrents i s'allunya. Nosaltres veiem l'escena i veem com el pobre gos comença a fer una supercaradellàstima en plan "Oiii pooobre!" i allà als 100 m, l'amo el crida i começa a córrer cap a ell.

Pero la cosa més sorprenent de tot és que els alemanys porten el seu gos pertot arreu. I quan dic pertot arreu és pertot arreu: al banc, a Zara, al supermercat, en la bici...a qualsevol lloc! Inclús a l'entrar als bancs hi ha un xicotet recipient en aigua a l'entrada per que els animalets beguen a l'entrar! He de dir que a mi personalment no em fa massa gràcia estar en una tenda de roba i que el gos estiga dins ja que per molt net que el tinguen es un animal i tampoc m'agrada que toquen la roba o també pense que a dins d'un supermercat el gos sobra...nose, val que els aliments en general estan empaquetats pero nose, no me pegue. El que si que és gracios es vore com coloquen els gossos menuts en les cistelles de la bicicleta i els gossos grans els fiquen a dins d'una espècie de remolc (que és quasi igual que el que gasten per a transportar els xiquets i que quan tinguem fotos vos ensenyarem) que s'enganxa a la bici per a transportar-los entre dos llocs.


Gosset menut esperant a que la seua ama isca del provador d'una tenda. El mànec de la corda està dins però esta en terra. El gos sap que s'ha d'esperar i això és el que fa...



En fi, que es veu que se'ls estimen molt!

3 comentaris:

  1. xica, quina gràcia...
    t'imagines a maga esperant l'ama en tots els probadors del CC salera?? pobreta...jijij

    muaks!!!

    ResponElimina
  2. jejeje, me done per aludida, la pobra maga se moriria de tant d'esperar ;)

    a mi m'agrae molt isa filosofia perruna, m'agradaría poder dur a la maga (si no fora tan cagueta) a tots els puestos

    besitos flores de alemania

    ResponElimina
  3. Pobra Maga, ploraria poc ella! jaja. I EN MOTIU! :D

    ResponElimina