Cròniques de Germania: El pescaito

Ejpanya té uns 4.000 km de costa. Alemanya en té, així a ull, uns 500 km. Comparativament, és unes 8 vegades més coster el primer que el segon i això es veu reflexat a la dieta. No és que nosaltres ens unflem diàriament a menjar peix, precisament, però si que en mengem prou més que esta gent.

El peix, generalment, se'l mengen empanat o siga que no té res de plat lleuger i saludable, ja que està passat per pa ratllat i després ben fregit en oli de girasol. Els peixos principals que mengen son salmó, merlussa i hering, que Google tradueix com "arenque".

Així com tu passeges per qualsevol localitat mediterrània i vas trobant carnisseries i peixcateries pel carrer, ací del segon tipus no en trobes ni una o almenys en 5 mesos d'estada ací no n'hen vist cap. A mes, Mercadona et al. proveixen de peix fresc i variat que u va i compre, però ací no, l'únic que peix que es ven als supermercats (a part del congelat que és poc variat) és en algun tipus de conserva o ja preparat amb alguna salsa. I ací si que tenen varietat de veritat!

Ací vos presentem algunes fotos mostrant el que volem dir. Fer clic per a fer-les grans.

1 - No sabem què és, però estava a l'apartat del peix:

2 - No és petisuis, ni gelat de fresa. És una salsa per al peix. Però el peix està ja a dins... Està a la secció de refrigerats/frescos.

3 i 4 - Açò és "arenque" (arengada en valencià? No ho se) en conserva i com col o ceba o alguna cosa semblant al fons. Viscoso pero sabroso!

5 - Un altre peix que no sabem quin és però està preparat com l'anterior.

6 - Filet de peix com semi-desecat. Com moixama però més gran i no tan resec...

7 - Gambes preparades en una especie de liquid. Calfar i prou...

8 - Mini gambes d'eixes que es tiren a les tortugues però sense secar. XD

9 - Filets de algo al buid. En oli de Pflanze que supose que serà oli vegetal o algo aixina. Damunt tenen els cocos d'anunciar-ho en lo roinot que és. Per cert, ja! és un dels Hacendados d'ací.

10 - Lo mateix que dalt però d'una altra marca.

11 - I ja que estem, esta és més o menys la compra que fan els alemans cada vegada que van al super, perquè ells en general no fan una compra setmanal, van varies vegades per setmana amb la bici/bus i compren esta quantitat poc més o menys. Quines formes de perdre el temps, però igual per a ells és com una forma de fer relacions socials! XD

Com podeu vore, no fan massa ganes de menjar peixet. El principal problema que tenim és que vore estes coses aixina ens fa asco i en segon lloc, no tenim ni punyetera idea (i probablement amb la nostra "cuina" tampoc tenim ferramentes) de com cuinar este tipus d'aliments precuinats/preparats...

En fi, que per a quan una bona fartà de sepieta, calamars, gambes, boquerons, etc? mmmmm, que bon menjar tenim a casa, xiquets. :)

Cròniques de Germania: El pà

Ja m'ho heu sentit dir alguna vegada: Els alemanys s'alimenten bàsicament de creïlles, carn de porc, llet i derivats, col i pa. Abans de vindre ma mare me va dir algo aixina com "ui, els alemanys fan un pà molt bo i de moltes varietats...en llavoretes i tal". I tenia raó, però no esperava que tanta.

La unitat bàsica de mesura de pà és el brötchen que és el que li diriem un panellet normal i corrent. Tots els dies a hora de dinar i de sopar ens en mengem un amb la qual cosa son, entre les dos, 4 per dia, al voltant de 25 per setmana (quan hi ha pasta no en mengem), 100 al mes i vora 400 panellets en tota la estada (perque hem estat 21 dies a casa)...a uns 30 grams cadascun son 12kg de pa consumits entre les dos. O siga que per esta part ens estem germanitzant totalment. :D

Brötchen pervertit amb llavors d'amapola

Aleshores, el brötchen estàndard es pot pervertir de diverses formes: amb formatge o amb llavors. Llavors de què? de sèsam, amapola, pipes de girasol, pipes de carabassa, muesli, fruits secs...habitualment ho tiren per damunt fent una capa de llavors prou compacta que costa de mastegar i tot i com és dens s'ho mengen entre hores perquè si el pà va adobat és prou pesat de menjar al costat de un dinar/sopar normal.

Brötchen amb sèsam i pipes de girasol

A part dels brötchen també tenen pans grans i redons d'eixos de mig quilo o un quilo amb els mateixos ingredients. Els demanen a les "backerei" o panaderies per unitats i allí mateix els fiquen en una maquineta i te tallen les rodanxes. Nosaltres vam comprar un pà així un dia de mig kilo, va ser curiòs! També hi ha pans que tenen forma quadrada i que fan més pinta de pà de desdejuni o per a fer sandwich, fa gràcia perquè d'aquesta forma si et vols fer tu un sandwich de pavo pues no res, vas i te talles dos llesques i després fiques la mescla. Bueno i després també els clàssics: baguette i baguette amb oli d'oliva i pa torrat de cinquanta formes distintes.

Bocata amb llavors de sèsam i amapola

I també tenen un tamany intermig de pà que seria el nostre bocadillo i ixe el solen gastar sempre per a dinar, perquè com estos tios no s'asseuen a dinar com nosaltres, es mengen un bocata/similar en 30 minuts i tornen a la feina.

Ui que gran!

Aixina que entre pitos i flautes poden tindre més de 20 tipus diferents de pà, con lo que yo estoy en mi salsa perquè sabeu que soc addicta! :D

Croniques desde Germania: La beguda

Que vaja per davant: Els alemanys es beuen fins l'aigua dels floreros. I no parlem només d'alcohol, que també. Per algun motiu que desconeixem, estos germans li tenen una afició als líquids en general que és al·lucinant i a més, amb un tamany mínim de mig litre.

Així, l'equip bàsic d'un alemany a part de la roba, clar, és un bolso o motxilla i una botella, got o termo (si, termo) d'alguna beguda indeterminada i que MAI és aigua mineral. I si és aigua mineral és, amb un 90% de probabilitat, amb gas. En este país, tota aigua pareix que haja de tindre gas, així, vas al super i hi ha packs de 6 o 8 d'aigua embotellada amb gas!! DIOSMIO! I més perversament encara, aigua amb gas i algun sabor com llima o poma!! ReDIOSMIO! La questíó es embrutar o atacar la paret de l'estomac amb alguna cosa. Per exemple, una profe nostra sempre ve a classe amb una botella de suc de taronja de litre que supose que anirà bevent al cap del dia i una altra porta tots els matins un termo, supose que amb café o café amb llet i va bevent. I el dia que no li done temps a fer-se café sen va a la cafeteria del costat a que lin preparen un ben gran, com més de 250ml. 

També cal destacar que, per exemple, la nostra classe no té taules (hem d'escriure amb el portàtil/bloc a sobre) però en canvi tenim una especie de cuineta amb micro, rentaplats, un armari amb milers de tasses, termos i 2 o 3 cafeteres. Que no falte!. Així el primer que arriba, fa com a un litre de café, el coloca al termo, agafa una tassa i es servix, li fica llet o crema i sen torna al seu despatx o a la pròpia classe teòrica. I no res, conforme la gent va arribant, es va ficant en tasses el café fins que s'acaba i ve algú altre i en torna a fer. Maw i jo no ens hem atrevit a fer-se cap café així perque a) no som molt aficionades al café, b) ens fa un poc de asco, pero vamos la gent es fa uns perols monumentals.

I bé, en relació a l'alcohol...només dir que si vols una canya de cervesa estándar, has de dir que la vols menuda perquè sino el tamany estàndar es mig litre. Les botelles i llandes de cervesa son totes també d'aquest tamany (amo, pren nota XD) inclús hem vist botelles de Desperados de mig litre i UN litre en supermercats normals i corrents. Incroyable. Per a esta gent, qualsevol moment es bo per a beure's una cervesa i quan dic qualsevol, es qualsevol: Per exemple, que vas en la teua amiga de compres pel centre? Pues una cerveseta de vidre en la ma i aixina se prove una roba en més gust. Que vas en el tren cap al festival del poble del costat que està a 1 hora de camí? Pues dos cerveses per cap a dintre de la motxilla i en el trac-trac del tren entren super be. No crec que a Renfe te dixaren beure alcohol, figureu-vos...També hem vist gent que s'amorra a la cervesa a les 9 i les 10 del matí, xavals normals i corrents que estan de xarreta en tauletes i estrenen el dia així. I no ha sigut només un dia aillat, ho hem vist almenys 3 o 4 vegades. Raro. I tenen supermercats on només es ven beguda: caixons i caixons de cervesa apilats que es compren així, no per unitats de cervesa que vulgues/necessites.

I per a finalitzar, dir que els té igual si la beguda (tant refrescos com alcohol) se la beuen calenta, lo qual demostra que son uns bàrbars sense civilitzar! XD

Cròniques desde Germania: La gent major

Des de que estem ací no hem vist cap persona major que faça la pinta de les nostres benvolgudes ueles. Per a començar tant ells com elles vesteixen roba relativament moderna, de colors clars (nada de marrón, gris y negro com veiem per casa), estampats o amb mostreta que els fan paréixer més joves, ulleres fines o sense montura i molta sabata/illa plana i a la última. 

Elles porten el pel curtet i llis, a ras d'orella (sense paréixer Doraemon amb eixe cardat de peluqueria)  mentre que ells no porten mai o quasi mai eixa ratlla al costat estil Anasagasti que personalment tanta mania em dona. A més, les senyores majors acostumen a dur pendientes d'estos que pengen o collars i pulseres en colorins, vamos que estan la mar d'aseaes!

Una cosa per a nosaltres poc habitual és que una dona de més de 60 anys porte pantalons, ja siguen vaquers, de tela o whatever. Doncs bé, ací totes les senyores en porten. Supose que ací son més pràctiques i que fa prou més temps que van superar el concepte o barrera mental de que aquesta peça de roba és per a home. Mole.

Una altra cosa que és curiosa és que moltes vegades anant o tornar de comprar (no fem altre) passem per 4 o 5 cafeteries amb tauletes a l'aire lliure i veem a grups de senyors i senyores majors que han quedat entre amics per a ferse un gelat, una copeta de vi o un dels inefables perols de café amb llet que tant els molen a estos alemanys aixina, entre amics, com quan nosaltres anem al Xaplin. 

Però lo més xocant és lo lleugeres que estan les persones majors. Aquest relleu tan plà fa que qualsevol persona des de que té 2 anys vaja a sobre d'una bicicleta o camine pels múltiples boscos que hi ha per ací. Aquesta xicoteta quantitat d'exercici diària durant tota la vida supose que fa que les persones de més de 70 anys estiguen molt sanes i caminen rectes i ràpid sense ajuda de cap bastó, cosa que és envejable, ja que nosaltres a partir dels 40-50 crec que comencem a oxidar-se o a estar romes que diuen a Ribercity i quan arribem als 70 ja ni te digo.

Aaah! i és molt adorable i molt mono vore als matrimonis de gent major que passeja pel parc agafats de la mà i menjant un polo! Es tan gracios vore'ls aixina i no del brasillo de camí a missa! XD

Cròniques desde Germania: Els gossos

En el temps que duem ací podem afirmar una cosa de forma rotunda: La quantitat de gossos xarnegos per estes terres és pràcticament inexistent! Així com l'estàndar de gos per allà baix és el tipic gos menudet xarnego amb o sense pèl per a tindre a casa, el fet de que totes aquestes persones tinga cases amb jardí fa que tinguen gossos més grans i quasi tots de marca. Aixi, no és gens difícil anar pel carrer i creuar-se amb gossos almenys tamany Cocker i com a molt tamany dogo Alemany d'ixos que quasi quasi ens arriba al pit i si es fica de peu segur que és més alt. També n'hem vist com el d'Scotex però en negre, Collies, Setters, d'ixos arrugats...en fi, no soc una experta en gossos i no conec massa noms però de tamany mitjà o gran crec que els hem vist quasi tots.

Una de les coses increibles és que no hem vist ni un gos que estiga brut, al contrari, pel fet que siga els animalets estan sempre nets i amb el pèl molt brillant que donen ganes de robar-los, una altra cosa és que en general estan en gran part ensinistrats i l'am@ els fa un simple gest i el gosset s'està quet esperant la següent ordre: Un dia anant passejant pel parc vam vore un home que duia un gos trotant darrere i de repent es gira i li fa un gest al gos per a que pare. El gos es para i s'asseu i comença a vore com el seu amo continua corrents i s'allunya. Nosaltres veiem l'escena i veem com el pobre gos comença a fer una supercaradellàstima en plan "Oiii pooobre!" i allà als 100 m, l'amo el crida i começa a córrer cap a ell.

Pero la cosa més sorprenent de tot és que els alemanys porten el seu gos pertot arreu. I quan dic pertot arreu és pertot arreu: al banc, a Zara, al supermercat, en la bici...a qualsevol lloc! Inclús a l'entrar als bancs hi ha un xicotet recipient en aigua a l'entrada per que els animalets beguen a l'entrar! He de dir que a mi personalment no em fa massa gràcia estar en una tenda de roba i que el gos estiga dins ja que per molt net que el tinguen es un animal i tampoc m'agrada que toquen la roba o també pense que a dins d'un supermercat el gos sobra...nose, val que els aliments en general estan empaquetats pero nose, no me pegue. El que si que és gracios es vore com coloquen els gossos menuts en les cistelles de la bicicleta i els gossos grans els fiquen a dins d'una espècie de remolc (que és quasi igual que el que gasten per a transportar els xiquets i que quan tinguem fotos vos ensenyarem) que s'enganxa a la bici per a transportar-los entre dos llocs.

Gosset menut esperant a que la seua ama isca del provador d'una tenda. El mànec de la corda està dins però esta en terra. El gos sap que s'ha d'esperar i això és el que fa...

En fi, que es veu que se'ls estimen molt!

Cròniques de Germania (I)

Una de les coses que més ens ha xocat del caràcter alemany és el seu individualisme: Esta gent va totalment a la seua sense mirar si els seus actes poden afectar a les persones del seu entorn. L'alemany/a mitjà es puja damunt d'una bicicleta i és com si haguera pujat a sobre del vehicle de Mad Max o un tràiler en el seu defecte. L'alemany mitjà porta una direcció i un objectiu determinats i no va a modificar la seua trajectòria a menys que siga total i absolutament imprescindible. I estic parlant totalment en serio: El que vinga darrere ja s'apanyarà.

Què passe? Pues que ací estem les analfabetes de la bicicleta que hem de pegar uns frenons brutals que ens fan baixar i tot de la mateixa perque ells se't creuen per davant i tu ja t'apanyaràs com bonament pugues. Eixa és la seua filosofia que practiquen inclús entre ells, no es que siguem nosaltres.

Esta vesprada mateix quan veniem cap a l'institut anava Mauri amb la seua bicicleta i dos xiquetes adolescents venien de cara. Per ixes coses que té la vida, les xiquetes anaven a aparcar al pàrquing de bicis que Mauri tenia al costat en eixe moment, doncs, ni cortas ni perezosas, no han dubtat ni un microsegon en creuar-se exactament davant de Benedito que ha tingut que pegar una frenó i parar la bici per a que estos xicotets monstres alemans aparcaren la seua bici.

L'altre dia estavem al corredor del super i una Señora que está buscando su marca de tomate en el medio del pasillo pues estava fent això, buscar un producte determinat. En això que girem el cantó del corredor i encarem semejante situación armades amb un carro de la compra. Doncs bé, li vam plantar el carro a la senyora amb la clara intenció que ens dixara passar per a continuar el nostre trajecte (cosa que podia adivinar veent que avançavem lentament cap a ella) i la senyora va tardar més de 5 o 6 segons per a apartar-se de la seua magna tarea i fer-se 30 cm per al costat que un poc més i el carro li arrape el bolso del trosset escàs que va deixar.

I per a concloure un cas que ens va sorprendre amuntó per a malament. Un dia estavem a l'estació, esperant a que un semàfor es ficara verd i per la carretera venia un senyor amb la bici que va intentar adelantar a un autobús i no se què va fer, pero el cas es que va caure ell i bici a la mitjana que separa els dos i dos carrils que passen per davant la estació. Clar al vore això, nosaltres vam fer "ai!!" i l'amago de anar a creuar el carrer per a ajudar-lo però uns segons abans s'havia ficat el semàfor en verd i no podiem passar. Bueno pues el tema està en que ni-dios-es-cristo es va arrimar a ajudar-lo però lo més sorprenent és que l'home es va alçar de terra, es va espolsar un poc i sense mirar al voltant ni fer ni mig gest positiu o negatiu a la cara es va muntar de nou a la bici i se'n va anar.

En resum, que si, que esta gent en general és amable i més educada que nosaltres, però tenen molt clar el que volen, com ho volen i no dubten en anar a la seua per a conseguir-ho.