Sabies que...

... ací no hi han botelles de Coca-cola/Fanta de 2l?

Les més grans que hi han son de litre i mig. Algú sap per què?

Euro City Fest

Aquestos dies en Münster es celebra l'EuroCityFest. Aquest és un festival que dura un cap de setmana i que es fa tots els anys al mes Maig. L' EuroCityFest és el major festival a l'aire lliure de tota la regió. Els carrers s'engalanen amb gallardets i per tot el centre hi ha paradetes d'artesanies i escenaris on es poden veure tant als debutants com a les estreles del rock de la zona.

La ciutat està de festa i els carrers s'omplin de gent que ix de casa per a degustar les especialitats que ofereixen les diferents paradetes de menjar.

Ací ofereixen de tot: pizzes, dolços, salsitxes, carn feta amb graelles gegants:

cocktels....

i fins i tot menjar asiàtic!

És curiós per que els carrers no fan el mateix olor que poden fer ací en el típic Meson de la Tapa; els menjars son diferents i clar, encara que parega que estàs en un Mesón gegant, no hi ha ninguna tapa i això fa que te n'adonis d'una forma diferent de que no estas en "casa". Però bé, com diria el nostre amic Bayes: "No Problema!" així que nosaltres també s'hem apuntat a la festa i hem dinat per allí. Aquesta es la paradeta on Irene s'ha demanat el bocadillo:

El que hi ha en aquesta graella son trossos de carn de porc. No sabem molt bé quin part del porc era, però estava molt gustosa. Ací tenim a Irene amb el seu entrepà d'aquesta carn amb Krautsalat o ensalada de col:

El meu dinar ha sigut també típic alemà, un bratwurst i el meu dilema del dia ha sigut: "quin dels dos ítems solte per a posar ketchup, la salsitxa o les creilles? ":

Al final hem passat un matí complet: hem comprat, s'hem passetjat, hem dinat....perfecte!

Foto de grup

L'altre dia va vindre un fotògraf a fer-mos una foto, tant individual com col·lectiva per a tots els alumnes que estem matriculats en el Màster de Tecnologies Geoespacials. Ací la teniu:

Com podeu veure, ja que estem en un programa de Màster Internacional lligat a Erasmus Mundus hi ha gent de molts països, concretament tots aquestos països estan presents: Australia, Bangladesh, Camerun, Colombia, Croàcia, Eritrea, Espanya, Etiopia, Filipines, Indonesia, Nepal, Nigèria, Pakistan, Portugal i Uzbekistan.

Ací hi ha gent de tots els continents, i de diferents religions , per tant, és una mescla molt interessant de cultures i costums.

Dolços

Rosco de Xocolate amb farcit de crema d'avellanes:

Dolços

Ensaimada de Poma:

Sabies que...

...les hores de dia a aquestes latituts dura al voltant de 16 hores? El sol comença a ixir a les 6 del mati i a les 9 i pico de la nit encara hi ha certa claror. El dia es llarguíssim i la nit apenes dura 8 hores. Clar que en hivern passarà una cosa semblant però al revés: A les 4 de la vesprada serà de nit i el sol potser isca vora les, no se, 8 del matí.

El problema que ens afecta es que no hi ha persiana, i vos assegure que és impossible dormir amb tota la llumenària entrant per la finestra. Aleshores et despertes a les 6, et fiques l'antifaç tapallum però ja et despertes continuament, a les 7, les 8... meravellos, heu sé.

Cròniques de Germania (I)

Una de les coses que més ens ha xocat del caràcter alemany és el seu individualisme: Esta gent va totalment a la seua sense mirar si els seus actes poden afectar a les persones del seu entorn. L'alemany/a mitjà es puja damunt d'una bicicleta i és com si haguera pujat a sobre del vehicle de Mad Max o un tràiler en el seu defecte. L'alemany mitjà porta una direcció i un objectiu determinats i no va a modificar la seua trajectòria a menys que siga total i absolutament imprescindible. I estic parlant totalment en serio: El que vinga darrere ja s'apanyarà.

Què passe? Pues que ací estem les analfabetes de la bicicleta que hem de pegar uns frenons brutals que ens fan baixar i tot de la mateixa perque ells se't creuen per davant i tu ja t'apanyaràs com bonament pugues. Eixa és la seua filosofia que practiquen inclús entre ells, no es que siguem nosaltres.

Esta vesprada mateix quan veniem cap a l'institut anava Mauri amb la seua bicicleta i dos xiquetes adolescents venien de cara. Per ixes coses que té la vida, les xiquetes anaven a aparcar al pàrquing de bicis que Mauri tenia al costat en eixe moment, doncs, ni cortas ni perezosas, no han dubtat ni un microsegon en creuar-se exactament davant de Benedito que ha tingut que pegar una frenó i parar la bici per a que estos xicotets monstres alemans aparcaren la seua bici.

L'altre dia estavem al corredor del super i una Señora que está buscando su marca de tomate en el medio del pasillo pues estava fent això, buscar un producte determinat. En això que girem el cantó del corredor i encarem semejante situación armades amb un carro de la compra. Doncs bé, li vam plantar el carro a la senyora amb la clara intenció que ens dixara passar per a continuar el nostre trajecte (cosa que podia adivinar veent que avançavem lentament cap a ella) i la senyora va tardar més de 5 o 6 segons per a apartar-se de la seua magna tarea i fer-se 30 cm per al costat que un poc més i el carro li arrape el bolso del trosset escàs que va deixar.

I per a concloure un cas que ens va sorprendre amuntó per a malament. Un dia estavem a l'estació, esperant a que un semàfor es ficara verd i per la carretera venia un senyor amb la bici que va intentar adelantar a un autobús i no se què va fer, pero el cas es que va caure ell i bici a la mitjana que separa els dos i dos carrils que passen per davant la estació. Clar al vore això, nosaltres vam fer "ai!!" i l'amago de anar a creuar el carrer per a ajudar-lo però uns segons abans s'havia ficat el semàfor en verd i no podiem passar. Bueno pues el tema està en que ni-dios-es-cristo es va arrimar a ajudar-lo però lo més sorprenent és que l'home es va alçar de terra, es va espolsar un poc i sense mirar al voltant ni fer ni mig gest positiu o negatiu a la cara es va muntar de nou a la bici i se'n va anar.

En resum, que si, que esta gent en general és amable i més educada que nosaltres, però tenen molt clar el que volen, com ho volen i no dubten en anar a la seua per a conseguir-ho.

El berenar de hui

Un dia és un dia!

Gotet de llet amb Nesquik i trosset de pa amb Nutella

.....Després, si no plou, anirem a pegar una volteta al llac per a rebaixar ;)

PD: Per cert, en este poble el Nesquik no se desfà en 10 segons amb la llet gelada, has d'estar batent 2 minuts...

Käsebrot

I ací vos presentem una especialitat alemana: Der Käsebrot o pa amb formatge! Bàsicament un panet menudet amb una tallada de formatge al damunt i al forn:

Bo per a esmorzar o berenar i barat! Hui ha sigut el primer dia que n'hem menjat, tot i que el vam descobrir en la primera setmana d'estada.

PD - El so se sent baixet, pugeu-lo tot lo que pugueu! :D

Passeig pel llac

Ací teniu unes quantes fotos dels voltants del llac Aasee. Realment el seu nom no es "Aasee" sino "Aa" ja que en alemany "See" és llac i quan dius "Aasee" el que estas dient es Llac Aa. Un nom molt currat, com podeu observar! També cal dir que jo no m'havia donat compte d'aquest detall i va ser Benedito la que me va fer vore la llum. 

Ací teniu algunes de les fotos que vam fer el primer dia que vam pegar la volta a la zona que son uns 7 kilòmetres en total.

Bueno, l'Aasee té una superfície de mig kilòmetre quadrat i segons Wikipedia i una profunditat màxima de 2 metres. Pensava que era més fondo, la veritat! La zona està totalment acondicionada: A la vora de l'aigua hi ha una franja d'uns 10-50 metres d'amplària amb herba i mini-carrils asfaltats on la gent s'asseu a descansar, jugar a bàdminton, passejar o correr, anar amb la bici, fer barbacoes... Més enllà d'aquesta franja hi ha un bosc amb arbres altíssims on pareix que vagen a aparèixer Hansel i Gretel trotant entre les branques. Ah, se m'oblidava! per dins també van barquetes de vela, com podeu vore en esta foto:

 No soc jo, que conste! Ixa és mes gran que una servidora!

Aquest conjunt parc-llac és el punt d'encontre per defecte dels habitants de Münster; Pegant la volteta al mateix veus grups de gent de lo més divers: grups de famílies amb fills menuts fent picnic, parelles joves, grups d'amics, gent que fa malabarismes i coses jipis varies, gent que toca la guitarra, uelos i ueles que passegen agafats de la mà, solitaris que lligen en un banc, grups de turcs que amb 4 instruments toquen i ballen música del seu país, gent que simplemnet fa footing, patina o passeja...en fi, de tot i de lo més variat.

 

Per cert, ací teniu la ruta que vam seguir aquell dia. Açò simplement és una captura de pantalla de Google Earth, vos animem a que vos descarregueu este programa (si no el teniu ja) i que cliqueu sobre este enllaç per a descarregar-se el xicotet fitxer que conté la ruta gravada pel GPS i voreu directament en Google Earth! Vinga va! que experimentar mola!! :D

Esperem que vos hagen agradat! A Castelló tenim la mateixa aigua i els mateixos arbres, eh! :)